9 Mitos sobre el Mindfulness

Aclarando Aspectos del Entrenamiento de la mente con mindfulness. Qué es mindfulness y que no es.

14-01-2020


Autor: Eduard Miquel

1. Mindfulness és budisme aigualit. Mindfulness, és a dir, prestar atenció a allò que està succeint amb una actitud d’obertura i curiositat, és una capacitat bàsica i innata de la ment humana, que no pot atribuir-se exclusivament a cap escola o religió. Nogensmenys, mindfulness hereta de la tradició budista pràctiques contemplatives que en vertebren la disciplina, alhora que les integra amb coneixements de la ciència moderna i les contextualitza a través d’un llenguatge laic.

2. Mindfulness pretén crear un estat mental il·lusori en què tot és bonic. Mindfulness no és una tècnica evasiva, sinó que suposa indagar de manera amable i curiosa els assumptes que creen dificultat i dolor. Paral·lelament, la pràctica de mindfulness també facilita assaborir millor les situacions agradables que resulten saludables.

3. Minfulness suposa “ratllar-se” en allò que no funciona. Indagar de manera curiosa i amable la dificultat i el dolor implica, efectivament, no girar-se d’esquena a allò que no funciona. Però això no significa refregar-s’hi en excés, sinó al contrari: la pràctica de mindfulness augmenta la capacitat d’afrontar l’adversitat, potenciant la resiliència i, per tant, disminuint l’impacte (tant en durada com en intensitat) que les situacions estressants produeixen.

4. Mindfulness és una moda passatgera, té els dies comptats. Hom creu que mindfulness és només la última tendència que la indústria del benestar ha creat per a vendre més i més car. I és cert que mindfulness ha viscut un auge impressionant durant la dècada del 2010 i que el perill d’hipercomercialització de la pràctica contemplativa existeix. Tanmateix, val a dir que aquestes pràctiques tenen segles i segles d’antiguitat i que han sobreviscut als atzars de la història. I si bé poden existir actualment propostes formatives amb finalitats merament lucratives, un dels principals compromisos que subscrivim els instructors formats a través de protocols garantitzats és encarnar amb integritat la pràctica de mindfulness, cultivant-la, aprofundint-hi i en formació permanent en l’àmbit personal.

5. Mindfulness no té una base científica. Actualment es publiquen anualment més de 600 articles científics amb l’etiqueta mindfulness, cosa que ha permès amb el temps distingir què funciona i què no i donar major consistència a la utilitat d’entrenar la ment amb mindfulness. Pots veure sobre els beneficis aquí. Tanmateix, cal assumir amb humilitat i alhora com a una oportunitat de descoberta que el cervell i la ment humana són àmbits d’investigació científica amb un vast camp per a recórrer encara.

6. Mindfulness és una nova versió d’explotació que té el capitalisme. Hi ha qui creu que la penetració de la pràctica de mindfulness en entorns empresarials respon a la voluntat de fer més eficient el capital humà i tenir-lo més alienat del procés productiu. Però en realitat, investigar l’experiència amb atenció per a una major consciència i coneixement, que és pròpiament la finalitat de l’entrenament de midfulness, porta a dotar de major sentit els propòsits personals de l’individu alhora que a incrementar el seu sentit d’interconnexió amb les persones, la comunitat que l’envolta i el planeta on viu.

7. Mindfulness és assumpte de faquirs: deixar la ment en blanc i no sentir res. La pràctica de mindfulness no va tant de crear un estat mental concret sinó més aviat de familiaritzar-se amb els múltiples processos mentals que van succeint-se constantment. Per d’aquesta manera adquirir un major coneixement dels mateixos i així accionar conductes conscients més responsables. I si bé les pràctiques de mindfulness contenen sempre mecanismes que aquieten l’agitació mental, per tal de poder observar millor, anul·lar qualsevol pensament no forma part dels propòsits de la pràctica.

8. Mindfulness va de religió, espiritualitat o qüestions de fe. Mindfulness no aborda debats filosòfics o teològics sobre qüestions transcendents, escatologia, l’esperit o l’ànima, sinó aspectes de la psicologia humana per tal de viure millor en la quotidianitat. D’això en resulta que sigui una pràctica accessible tant per a persones adscrites a algun credo com també per a agnòstiques.

9. Mindfulness et converteix en tou i ingenu. Creure que de la mateixa manera que la pràctica de mindfulness aquieta l’agitació mental converteix els qui la practiquen en éssers més “aquietats”, passius i ingenus és una mera confusió i assumpció d’estereotips. De fet, penetrar en l’observació de la ment serveix per prendre major consciència de com aquesta funciona i per discernir millor els múltiples estats que la caracteritzen. Això suposa disposar d’un radar intern més afinat i així facilitar que les conductes siguin més conscients i eficaces i la presa de decisions més òptima.