ROSA MORRON, PSICÒLOGA

La teva salut en bones mans

Rosa Morron

Psicòloga. Formada en constel·lacions familiars i sistèmiques (Institut Gestalt) i diploma Hellinger Sciencia (amb Bert i M. Sophie Hellinger.) Practitioner en PNL. Treballa en el camp de l´educació especial, aplicant-hi la metodologia de la pedagogia sistèmica.

No em volia dedicar a la psicologia. Vaig decidir estudiar psicologia quan era adolescent perquè pensava que TOTHOM hauria d’estudiar psicologia per entendre els adolescents. Tan incompresa em sentia. Però no m’hi volia dedicar, no.
Al que em volia dedicar era a la filologia. També m’hauria agradat fer teatre, però els estudis d’art dramàtic quedaven lluny de Tarragona i de les possibilitats de la meva família.
Psicologia per entendre els adolescents i filologia per amor a la llengua, a la literatura, a les paraules.
 
Amb els anys, i també gràcies a la psicologia, vaig aprendre que adolescència i incomprensió acostumen a viatjar plegades. I que ser gran i haver estudiat psicologia no sempre garanteix que els adolescents se sentin compresos.
 
Acabats els estudis de psicologia, vaig començar els de filologia catalana. A parer meu, aquesta era la meva vocació i a això volia dedicar-me. M’agradava -i m’agrada- llegir, escriure...
 
Però... la vida ens du de la mà (Lluís Llach: Nin non, a Maremar.) I, si no controlem, de vegades ens porta on no pensàvem anar. I a mi em va portar, als 24 anys, a Jesús - Tortosa, a un col·legi d’educació especial de la Diputació de Tarragona i, a Tortosa mateix (a la carretera Simpàtica) a una llar d’acollida d’infants de famílies amb dificultats greus. Com a psicòloga. Estava estudiant 3r de filologia, i m’anava força be. M’agradava i no tenia intenció de deixar-ho.
 
Però... la vida sempre m’ha dut de la mà. També quan jo no ho volia. I ja fa 30 anys que treballo com a psicòloga en centres de la Diputació de Tarragona. I m’agrada. M’agrada molt. Em sembla que ja fa temps que no ho canviaria per la filologia. Tot i que em continua agradant llegir, i escriure. I el teatre.
 
Vaig arribar a Holos, en un moment de crisi personal i professional. Probablement per falta de recursos per gestionar l’estrès associat a la feina, estava a punt de cremar-me. Holos va ser el salvavides que una amiga em va oferir. Com d’esma, m’hi vaig agafar. I va funcionar. Era jo qui havia de nedar. Però, quan no tenia forces per fer-ho, l’equip d’holos, en aquell moment, sobretot, la Rosa i el Jordi, em va ajudar a surar sobre les aigües braves, a mantenir-m’hi a la superfície, fins que vaig poder nedar, novament, i tornar a la riba. A la riba de la vida, que prenia noves formes i colors.
 
Uns anys més tard, vaig començar a col·laborar-hi com a professional, aportant el meu granet de sorra a aquest projecte, amb il·lusió i agraïment.
 
Treballar en educació especial m’ha portat, també, a formar-me en àrees potser atípiques en la psicologia que havia estudiat a la facultat. I així, en una recerca permanent d’eines que facilitessin l’evolució del nostre alumnat, em vaig anar formant en kinesiologia (emocional: Three in One; educativa: Brain Gym), focusing, teràpia infantil gestàltica, teràpies corporals (centres d’energia, bioenergètica), teràpia del trauma (somatic experience, Trauma release), fins arribar al que ara és el meu àmbit de treball a Holos: les constel·lacions familiars. Que, en l’enfocament de la pedagodia sistèmica (les constel·lacions aplicades a l’àmbit educatiu), és també un dels eixos del meu treball en l’escola d’educació especial on treballo actualment.